Artesans

  • Taller de forja antiga de J. Hubach

    Pardines s’hi desenvolupa l’ofici de ferrer de forja des de fa moltes generacions, amb el taller ubicat al carrer Major n√ļm. 1, a Cal Ferrer, √©s clar. El taller continua a ple funcionament fins al punt que a Pardines i a altres pobles propers s’hi poden recon√®ixer multitud de feines fetes amb aquest material i perfil inconfusible.

    Sapiguem una mica més sobre la forja:

    La forja √©s la t√®cnica emprada pel forjador, o ferrer, consistent en donar forma al metall per mitj√† del foc i del martell. L’establiment on es forgen els metalls s’anomena farga.

    Bàsicament, una forja conté una llar (fornal), per escalfar els metalls (normalment acer o ferro), una enclusa, i un cossi (en el qual es pot refredar ràpidament les peces forjades, per tant, trempar-les). Les eines inclouen molls per agafar el metall calent, i martells per colpejar-lo. Normalment, es realitza treballant els metalls en calent, doncs en calent solen ser més plàstics, és a dir més deformables.

    Peça forjada

    La forja treballa el metall per deformació plàstica. Es distingeix del treball del metall retirant material (per broques, fresadores, torn, etc. ), i del procés pel que es dona forma al metall fos abocant-lo dins un motlle (fundició).

    Antigament, aquesta t√®cnica era realitzada a cops de martell. El metall, era escalfat en la fornal, agafat amb ajut de tenalles de fornal i posat sobre l’enclusa on era colpejat pel ferrer.

    Les operacions més comunes que es realitzaven, eren:

    • Adre√ßar o aplanar peces deformades.
    • Estirar peces: A partir d’un material de certes dimensions, aquest √©s aprimat a cops.
    • Reblar: Consisteix en fer cabotes a objectes o a unir peces per mitj√† dels reblons/rebl√≥.
    • Foradar: √Čs fer forats de mides considerables, amb ajut de punxons o motlles simples.
    • Doblegar: √Čs conformar una pe√ßa en angle.
    • Corbar: Converteix una pe√ßa recta, en una corba. Per exemple una ferradura de cavall.
    • Soldar: Antigament, dues peces a soldar, eren escalfades juntes fins a temperatures suficientment altes perqu√® tornessin el metall past√≥s. S’ajuntaven sobre l’enclusa i es colpejaven suaument, quedant soldades.

    Més modernament, el forjat lleuger es fa amb ajut de màquines. La més emprada és el martinet o martell mecànic, mogut generalment amb motor elèctric, encara que també poden ser moguts amb energia pneumàtica.

    Quan el forjat √©s de grans peces, s’empren premses hidr√†uliques i les peces s√≥n mogudes amb ajut de grues de pont.

    Si el forjat s’aplica a peces de s√®rie, es realitza amb estampes. L’estampaci√≥ es pot realitzar en fred o en calent i consisteix en deformar una pe√ßa entre dos motlles complementaris que s√≥n comprimits l’un vers l’altre amb la pe√ßa a estampar col¬∑locada al mig. Aquesta operaci√≥ es fa sempre amb premses.


    Taller de forja antiga J. Hubach

    Carrer Major, 1

    hubach@pephubach.com

    Tel. 689 385 366