Història

  • Orígens

    El nom de Pardines té els seus orígens, segons alguns etimologistes, en el nom de “parietinas”, que significa runes d’un edifici. Joan Coromines opina que el nom ve del llatí “paries, parietis” que significa mur, paret, marge d’un prat. És un derivat de Pardina: lloc on hi ha hagut una casa i ha quedat en ruïnes o, ruïnes d’un edifici. Altres versions el deriven del llatí “pratum”- pradina – pardina. El terme “pardina” significa lloc on s’hi fa herba. Pardina, que té per derivat pardinella, voldria dir terra de pasturatges. Pardines es troba documentat al segle X: el testament d’una monja de Sant Joan de les Abadesses, el 18 d’abril de l’any 938. Va ser possessió dels vescomtes de Cerdanya, dels senyors de Sales, del monestir de Sant Martí de Canigó i dels comtes de Barcelona. La vall de Ribes era un lloc estratègic, de pas natural cap a la Cerdanya. Des del temps de Guifré el Pilós fou administrativament i políticament un territori del Comtat de Cerdanya.

    Entre els anys 1117 i 1118, en morir el comte Bernat Guillem I, la Cerdanya i, per tant, també la vall de Ribes, va entrar a formar part dels territoris del comte de Barcelona Ramon Berenguer III. Després de la mort d’Alfons el Cast, l’any 1196, el seu fill Pere el Catòlic va acordar amb l’abat de Ripoll, transferir els molins de Queralbs, Pardines i Ventolà al monestir de Ripoll, i ell reservar-se el molí de sota el castell de Ribes. L’any 1276, amb el testament de Jaume I, el comtat de Cerdanya es va separar de la Corona Catalano-Aragonesa i va passar a formar part del Regne de Mallorca, sota el regnat de Jaume II de Mallorca. El 1292 el comtat de Cerdanya es va tornar a reintegrar a la Corona Catalano-Aragonesa. Els conflictes entre aquesta i el Regne de Mallorca van fer fortificar Pardines; aprofitant l’absis romànic de l’església s’aixecà la torre de defensa i guaita i es fortificaren els voltants de l’església.

  • Pardines l'any 1910
    Extret de: Geografia General de Catalunya: provincia de Gerona / Joaquím Botet y Sisó; Francesch Carreras y Candi, director Barcelona: Establ. Tip. Albert Martín, 1910.

    Pardines l’any 1910

    Té 185 edificis i alberchs, ab 476 habitants de fet (de dret 520), dels quals 147 saben llegir i escriure, qu’es distribueixen, per llur sexe i estat civil en:

    • hòmens: solters: 107; casats: 93; viudos: 25. Total: 225
    • dones: solteres, 136; casades: 95; viudes: 20. Total: 251

    Entitats de població:

    • Pardines (cap de districte): 117 edificis i alberchs, ab 296 habitants
    • Vilaró (vehinat): 16 edificis i alberchs, ab 56 habitants
    • Petits caserius i edificis isolats: 52; amb 124 habitants

    Los vehinats d’Orri, de La Llavanera, de Pujalt i de Puigsac no arriben a 10 cases.

    La montanya esta quelcom poblada de bosch, pero abunda sobre tot en pletes i pasturatges. S’hi cria molt de bestiar i lo terrer de conreu produeix grans, llegums i trumfes. Hi ha un bosc públic de pins i faigs, no classificat, de 136 hectàrees d’extensió. Lo terme es rich en meners, particularment d’antimoni, que no s’explotean o quina explotacio ha sigut abandonada. Quasi tots los camins del districte són de ferradura, entre los quals s’hi ha de comptar l’antich camí-ral de Camprodon i Ribes i a la Cerdanya, que voreja la riba dreta del Segadell i entra en lo terme per la Collada Verda.

    L’aspecte del poblet es rústech, lo clima fret i la quasi totalitat dels vehins del districte se dedican a la cria i comerç de bestiar i a l’agricultura. Plegat lo treball de les mines, no hi ha altra industria que algun molí fariner. S’hi fan molt bons formatges i recuits. Te lloc de carrabiners; dues escoles públiques elementals complertes, la una de noys i l’altra de noyes, i una de privada de noyes deguda a la munificència d’un particular, dirigida per RR. Dominiques.

    Es parroquia urbana d’ascens, ab rector, del arxiprestat de Ribes i del bisbat de la Seu d’Urgell, que té agregades tres capelles: una dedicada a Santa Magdalena, en la vehinat del Vilaró, una altra dedicada a Sant Martí i la tercera dedicada a Nostra Senyora del Roser.

    Pardines l’any 1359 tenia 37 fochs reyals. Abans havia sigut de senyoriu laycal (consta haver posehit lo lloch la familia de Sales) i prop de la esglesia se veuen los restes d’una mansió o castell senyorial. L’any 1698 era lloch reyal de la vegueria de Puigcerdà, sotsvegueria de Ribes.